Esta vez lo haré en catalán, ya que me resulta más fácil en estos momentos...
Ja fa uns dies que estic ben trista... no se per què, bé... si ho se. El meu problema es que em preocupo massa per totes les coses, i a causa d'això m'afecten molt més del compte. El cas es que amb la parella que estic ara, a distancia, no crec tenir cap problema, però com està ocupat amb les seves classes i d'altres dons parlem poc, i quan parlem a vegades està ben fred amb mi -serà pel cansament-. També hi han altres cops, com em va passar ahir parlant amb skype amb ell i una de les meves millors amigues a distancia, que els vaig cantar una cançó i, encara que se que es perquè ell està cansat i sense CAP anim d'ofendre, ell va dir "Si que es llarga la cançó. M'estava adormint, a més de com es la cançó", o alguna cosa així, i clar... jo m'ofenc bastant ràpidament per desgracia. Encara que no li vull dir res, perquè l'última vegada que li vaig dir el que realment em preocupava gairebé tallem...
Així dons, això es el que em preocupa... Últimament estic massa sensible i m'afecta tot... i crec que encara que sigui bonic tenir parella -a distancia i tot- a vegades es molt problemàtic, i ara que per fi tinc una parella que m'agrada de debò ho puc assegurar...
La mala sort es que volia "declarar-li" els meus sentiments l'altre dia, tota emocionada gracies a la amiga que abans he mencionat, ja que ella sempre es la que m'incità a fer aquestes coses (més saben ella el que ens assemblem els dos en el tema de la timidesa), però encara no ho he pogut fer, més perquè ell està ben ocupat (encara que l'altre dia vam parlar) i jo ja cada cop tinc menys emoció per a fer-ho...
M'he donat compte de que últimament estic bipolar, perquè en alguns moments puc estar emocionada o bé dintre del que hi cap, i d'altres bastant trista, inclús que la gent s'en dona compte d'això...
Així dons, això es el que em preocupa... Últimament estic massa sensible i m'afecta tot... i crec que encara que sigui bonic tenir parella -a distancia i tot- a vegades es molt problemàtic, i ara que per fi tinc una parella que m'agrada de debò ho puc assegurar...
La mala sort es que volia "declarar-li" els meus sentiments l'altre dia, tota emocionada gracies a la amiga que abans he mencionat, ja que ella sempre es la que m'incità a fer aquestes coses (més saben ella el que ens assemblem els dos en el tema de la timidesa), però encara no ho he pogut fer, més perquè ell està ben ocupat (encara que l'altre dia vam parlar) i jo ja cada cop tinc menys emoció per a fer-ho...
M'he donat compte de que últimament estic bipolar, perquè en alguns moments puc estar emocionada o bé dintre del que hi cap, i d'altres bastant trista, inclús que la gent s'en dona compte d'això...
Bueno... y cambiando de tema y de idioma... la semana que viene es el Rali en mi curso... yo no voy pero claro... me obligan a ir al instituto si o si porque en esa "excursión obligatoria" hay trabajos que hacer que cuentan para el Crédito de Sintesis, que es una nota final muy importante del curso...
Lo malo, es que la misma semana es la excursión de fin de curso de los de 4 grado, i tampoco bienen... Voy a estar yo sola con unos muy pocos que no van al Rali i si vendran a clases por lo mismo... y con los de cursos inferiores, 1 y 2 grado.
Por ahora no tengo nada más importante que explicar... pero sigo estando triste... no puedo evitar pensar... y pensar es malo... muy malo...
No hay comentarios:
Publicar un comentario